DEFENSANT LA PROFESSIÓ!

          Sens dubte en el món actual s’ha d’estar al dia del que passa, del que és parla, com està la societat... És per això que de tant en tant dedico un temps a visitar alguns blogs, molt recomanable a tots els companys i no companys de professió el blog de Carles González, anomenat "l’educació física en el punt de mira". On fa un recull d’informació de tots els mitjans de comunicació que apareix el concepte d’educació física.

           He acabat en un blog anomenat ciències mixtes escrit per Javier Yanes, periodista, biòleg...On he trobat una entrada que m’ha cridat l’atenció “ Cuando la educación física es mala educación psíquica”, no he dubtat en llegir amb aquest títol tots aquells amants de l’educació física s’ha de llegir.

        Els que ens dediquem aquest món, ja sabem abans d’entrar que tenim una gran batalla per endavant per fer-nos valorar com ens ho mereixem, ja no només com a docents sinó com a professor d’EDUCACIÓ FÍSICA, si ho he dit bé, no he dit de gimnàstica ja va sent hora que utilitzen les paraules adequades. Tanmateix que no tot és esport, competició...

      L’article ho escriu un persona que no li agrada, no pràctica i té un mal record d’aquesta assignatura durant la seva etapa escolar. No se com seria el seu professor, però s’ha de generalitzar i culpar a tot el col·lectiu??

         A dia d’avui no entenc com encara és qüestiona els beneficis de l’activitat física i l’esport, quan tenim un problema d’obesitat infantil i no estem posant cap remei al respecte!! Sens dubte que tot en excés és dolent, però s’ha de fer un esforç per canviar aquest mentalitat davant l’educació física, som uns quants que volem destruir ja la taca negra de la nostre professió. No eduquem als nostres alumnes perquè seguin esportistes d’alt rendiment, volem educar una societat amb hàbits saludables.

         Un altre tema a debatre és si hauria de tenir nota aquesta assignatura, però això ens ho hauríem de plantejar en totes les assignatures i ja estaríem parlant de com està organitzat el sistema educatiu, feina tenim...

        Simplement és respecte per tots aquells/es i que estimen la seva professió i estan lluitant per dia a dia guanyar aquesta batalla, fent una gran feina i que l’educació física deixi de ser l’ovella negra de l’educació!

Laura Otero

TRACTE PROFESSOR/A - ALUMNE/A

           Les pràctiques són una gran experiència, on observes com és la realitat on deixes de banda les teories i veus en acció la pràctica. Tanmateix que et qüestiones com faràs tu les coses, que pots millorar, que pots aprofitar del que estàs vivint i observat.... És per això que jo em qüestiono el següent: Com ha de ser la relació alumnat - professorat?? Com marcar el límit?

           Gran part dels futur docents som encara generació de joves, on no fa gaires anys ens trobaven en les aules on els futurs anys volem impartir les nostres classes. Per tant, ens beneficia o ens repercuteix ser joves que eduquen adolescents??

         Sóc conscient que hi ha companys/es que defensen més la idea de mantenir aquesta relació distant i freda amb l’alumnat,  deixant clar que un aprenent i l’altre ensenya. Però és això el que volem? Ja existeixen altres métodes d'aprenentatge que ens poden aportar això, veure vídeos, fer classes onlines...

          La meva filosofia és que no em d'oblidar que estem tractat amb persones i és per això que crec que ha d'existir una interacció, les relacions fredes aporten molt poc no són SIGNIFICATIVES i com bé sabem l'aprenentatge ha de ser significatiu, sinó no serveix de res. Però és complica marcar aquella línia invisible però que existeix amb l'alumnat, que vegin que tu has passat per una experiència semblant, que has tingut la seva edat i que no fa gaire, que encara ho tens fresc.

          El "problema" és que et deixin de veure com una figura docent i pensin que ets un més del grup, és feina nostre marcar aquesta línia ja que si s'aconsegueix crea un vincle molt potencial i això ajuda a un bon ambient de treball, com a conseqüència pot donar fruit a grans aprenentatges.

Laura Otero

TREBALLS DE RECERCA- DIFERENT PUNT DE VISTA

Ahir van realitzar-se les exposicions orals per defensar el treball de recerca, realitzat al curs de 2n de Batxillerat. No fa gaires any em trobava allà davant defensat el treball de mesos, però ara l'experiència ha sigut desde el punt de vista de tribunal.

Com a docents, que esperem dels nostres alumnes en el treball de recerca?? Quina és la nostra feina??

    Tot i que a 2n de batxillerat ja no s'imparteix l'assignatura d'Educació Física, també pot donar-se el casa que tinguis la funció de tutoritzar un treball o ser membre del tribunal. És per això que després d'assistir com a "membre" de tribunal i llegir-me alguns dels treballs, em qüestiono quin és el nivell que exigim en un TR i com pot ser que els alumnes entreguin treballs en condicions i que el comentari general sigui: "això no es pot permetre, no és de nivell de batxillerat!", crec que em d'assumir la nostre part de responsabilitat d'aquest tema.

      Exigim a l'alumnat un nivell base perquè sigui un treball en condicions, com podem ser els aspectes formals, però els hi demanem sempre aquell nivell?? Volem un TR ben presentat, índex adequat, justificat, saber citar fons... però no podem esperar això quan al llarg de tota la secundària no s'han demanat treballs així o amb un format semblat.

     Crec que el TR és molt útil, ja que és una experiència per al futur, ja sigui per fer un grau universitària, grau superior o quelcom. Ja que és un treball que li has de dedicar un cert temps i ha d'existir una recerca d'informació, un procés de tota aquesta informació i saber analitzar-la i presentar un informe juntament amb unes conclusions. Estan preparats a nivell formatiu els nostres alumnes per realitzar un treball en aquestes condicions??

    Esta clar si el treball escrit no ha sigut realitzat amb "èxit" acostuma a passar que la defensa oral deixa molt que desitjar, entenen sempre els nervis i que parlar amb públic si no s'està acostumat costa però amb l'experiència es va agafant ritme. Per sort avui en dia tenim al nostre abast les noves tecnologies i es pot consultar vídeos com el que deixo a continuació, per orientar-se i fer-se una petita idea de com hauria de ser una defensa oral del treball realitzat.

Com fer una presentació oral del treball de recerca?

Laura Otero