Comencem II i III Període de pràctiques

COMENCEM PRÀCTIQUES A L'INS PAU CASALS A BADALONA

1. Primer període, pràctiques d’observació (del 23 al 27 de novembre de 2015)
2. Segon període, pràctiques guiades (del 11 al 29 de gener de 2016)
3. Tercer període, pràctiques autònomes (del 1 al 26 de febrer de 2016)

CRONOGRAMA DE TASQUES A REALITZAR

















Cronograma de pràctiques en pdf

HORARI DE PRÀCTIQUES

Iniciem el segon període de pràctiques, moltes ganes de vivenciar i enriquir-me el màxim possibles d'experiències de la realitat que d'aquí pocs mesos ja s'haurà acabat ser l' alumna i és el moment de ser l'únic responsable del que passi dintre de l'aula, de les nostres classes.

Les primers reunions amb el tutor del centre són claus per arribar a un acord, de quin serà el meu horari, la meva funció dins l'aula i quins són els objectius per assolir al llarg del període de pràctiques. Tot seguit comparteixo el meu horari:

Es pot observar que el centre té establert dos patis de 15 minuts, ja que fan jornada intensiva i han comprovat que aquest funcionament ajuda a la dinàmica i millor treball dins l'aula, tant per part de l'alumnat com del professorat. 

Moltes ganes de viure al màxim aquestes setmanes!

Laura Otero

PRESENTACIÓ DEL CENTRE - CONTEXTUALITZACIÓ

TRETS D'IDENTITAT

                Iniciat la segona fase del període de pràctiques del màster de formació de professorat de secundari ai batxillerat, és el moment de fer una contextualització del centre el qual els pròxims mesos gener i febrer assistiré per realitzar les meves pràctiques.

                L' institut Pau Casals dins del municipi de Badalona, es troba al barri de Lloreda. És un centre docent de titularitat pública, laic i pluralista. Per a l'admissió als centres de secundària es prioritza l'alumnat procedent dels centres adscrits: Escola Pau Picasso, Escola Joan Miró, Escola Miguel Hernández i Escola Folch i Torres.

                Per entendre l'entorn del centre s'ha de conèixer l'origen del barri de Lloreda cal retrocedir a les onades migratòries de principis del segle XX, on varen començar arribar als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona. No va ser fins els anys 50-60 que va arribar un gran nombre d'immigració de diferents parts de l'Estat Espanyol a la zona, com a conseqüència va sorgir la necessitat de formar nous barris amb les seves necessitats corresponents. Això va provocar que als anys 90 gran nombre de la població del barri fons d'origen castellanoparlant, aquesta població ha anat variant fins l'actualitat amb un creixement significatiu de la població immigrant magrebina, pakistanesa, xinesa i hispanoamericana, entre d'altres. És per això que aproximadament un 43 % són alumnes nouvinguts d'altres països i la resta, n'és autòctona i catalanoparlant.

                El centre al curs 2015 - 2016 el formen uns 43 professors i professores i on el nombre total de l'alumnat està entorn dels 450, distribuïts entre els diversos nivells d'ESO i batxillerat.

Font: xtec.cat Tots tenim drets, pero som diferents

Google maps del centre

Laura Otero

INSTAL·LACIONS DEL CENTRE

El centre té una estructura física en forma d’U. Format per tres plantes; formades per 20 aules,  4 tallers, 4 laboratoris, 13 departaments , 8 serveis WC , 2 oficines, sala de guàrdia, sala de professor/es i   biblioteca.

Aula ESO - BAT

Biblioteca

Oficines i consergeria

Mini Teatre / Escenari

Gimnàs (I)

Gimnàs (II)

Taquilles

 Per part de les instal·lacions exteriors trobem un ampli pati, amb 4 cistelles de bàsquet i 2 porteries de futbol. A més a més d’aparcament dins del centre per el professorat i serveis.

Entrada al centre

Vista façana exterior

  

Pista exterior

Laura Otero

PRESENTACIÓ DEL CENTRE - Anàlisi de les característiques del centre

Les característiques físiques del centre ja van ser comentades en una entrada anterior " Instal·lacions del centre ", tanmateix d'una petita contextualització del INS Pau casals anomenada l'entrada " Presentació del centre - contextualització"

L’entrada d’avui va dedicada a quines són les característiques del centre, quin és l’esperit del dia a dia dins de les aules.

El numero total de l’alumnat del centre al curs 2015 – 2016 ronda  450 membres, 43 % són alumnes nouvinguts d’altres països que acudeixen o han acudit a l’aula d’acollida; la resta n’és autòctona i catalanoparlant.

Diversitat: Mafalda

Això fa que dins d’un mateix nivell, millor dit dins d’una mateixa classe existeixen una gran diversitat ; per tant estem parlant d’un alumnat heterogeni, multi ètnic i pluricultural.  Aquest fet no el podeu passar per alt, ja que això es veu reflectant en les diferencies en el rendiment acadèmic en molts dels casos atribuïdes a les aptituds i entorn sociofamiliar.

És per això que la visió del centre és que sigui caracteritzat per caire inclusiu i acollidor, que treballa per la integració dels nouvinguts, que propicia la comunicació i entesa entre els membres de la comunitat educativa fent la llengua catalana com a llengua vehicular.

Per tant la característica principal del centre és la gran diversitat dins de les aules, on l'alumnat té la capacitat de realitzar la integració dels nouvinguts per així facilitar aquesta etapa d'adaptació al país. 

Laura Otero

                               

PRESENTACIÓ DEL CENTRE - Anàlisi de la organització del centre i del funcionament diari (I)

ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

Els criteris d'agrupament del centre són:

• Edat cronològica
• Nivell d'instrucció
• Ritme d'aprenentage

Dins d'aquest agrupaments trobem diferents tipus; Gran grup, agrupaments flexibles, desdoblaments i petits grups.

Seguint aquests criteris el curs 2015 - 2016 està format per sis cursos; primer i segon d'ESO amb quatre línes, tercer i quart d'ESO dues línes i 1r i 2n de batxillerat dues línes cadascuna. 

L'estructura a nivell oganitzatiu del centre és declina més cap a una estructura plana, ja que hi ha diferents càrregs però no hi ha diferent nivell de jerarquía.

Organigrama del centre

Tot següit es mostren els càrrecs i caps de departaments del curs 2015 - 2016;

Equip directiu

Direcció: Júlia Michilot

Cap d'estudis: Adelaida Martín

Secretari: Manolo Álvarez

Coord. pedag.: Jordi Ruíz

Membres del Consell Escolar

President: Julia Michilot

Secretari: Manolo Álvarez

Representants professorat:

Representants alumnes

Representants pares

Representatns PAS

Representant Ajuntament

Altres càrrecs

C. ESO: Toni Torres    

C.Batxillerat: Maria Sol Vilaplana       

C. extraescolars: Toni Torres

C.riscos laborals: Mariví Barceló         

C. informàtica: Andreu Picó

C.Lingüístic i Cohesió: Núria Castany

C.TAC: Pedro López  

Orientació: Rosa García               

Pla català de l'esport: Juan Manuel Serrano 

Cada departament té el seu corresponent espai, on tots el tenen situat a la segona planta del centre excepte el d'educacó física que es troba dins del gimnàs.

Caps de departament

Física i Química: Lluís Soler         

Matemàtiques: Mª Carme Montraveta               

Llengua estrangera: Alano Zorrilla

Ciències de la Natura: Fina Bayo

Tecnologia: Jose Luís Sastre

Llengua i Literatura Catalana: Enric Galofré

Llengua i literatura castellana: Magda Riverola 

Musica: Almudena Martínez     

Ciències Socials: Julio Buza

E. Visual i Plàstica: Teresa Jané 

Educació Física: Juan Manuel Serrano    

PRESENTACIÓ DEL CENTRE - Anàlisi de la organització del centre i del funcionament diari (II)

En l’entrada anterior del blog, es va comentar l’organització d’estructura del centre podríem dir el fixe al llarg de tot un curs i que sense una bona gestió d’aquest  no hi hauria un bon funcionament diària, que és el focus d’aquesta entrada.

Al llarg de tot el període de pràctiques vaig adonar-me del moviment que hi ha per els passadissos quan l’alumnat esta dins de l’aula. És per això que vaig interessar-me en saber quins criteris i com s’organitzaven aquelles hores des de una visió enfocada al professorat.

El centre està obert de dilluns a divendres, l'horari lectiu és de 8 - 14.30 (horari intensiu) amb dos patis de 15 minuts ( 10.00 , 12.15)

Cada classe té el seu horari, però que passa fora de les aules ??? Una de les aules més actives al llarg de totes les pràctiques era la sala de guàrdia. Aquesta sala estava destinada a l'atenció de l'alumnat que es trobava malament i s'avisava als pares i aquells que per algun motiu havien estat expulsats de les classes. En aquella sala situada davant de direcció, hi haviem d'estar disponibles normalment uns tres o quatre professor, ja sigui per cubrir l'absència d'algun docent, per resoldre conflictes, per atendre les necessitats de l'alumnat que assisteix aquella sala...

Llista de guàrdies del professorat

En aquesta sala es pot consultar els horaris de cada professor i en l'aula que tenen assignada per cada hora, en una graella com la que mostro a continuació. Això facilita molt a l'hora de localitzar algun professor o saber en quina aula ha de substituir, en aquesta sala és disposa d'un ordenar per enregistrar les incidències o informes que es produeixen al llarg de les guàrdies per així deixar constància dels fets.

Exemple d'horari de professors

A més a més del dia a dia dins de l'horari no lectiu, el centre compta amb l'associació esportiva Pau Casal, on de dilluns a dijous s'ofreixen diferents activitats, per tot aquell alumnat del centre amb una quota molt econòmica de 12 euros l'any, aqui deixo més informació amb els horaris i l'oferta d'activitats. Full d'informació de les activitats

PRESENTACIÓ DEL CENTRE - Anàlisi de les programacions didàctiques

Les programacions didàctiques aplicades al centre de pràctiques havien estat dissenyades per tot el departament d’educació física, format per tres membres, l’any 2014 – 15.  

El present document Programacions didàctiques educació física  és la guia a l’hora de realitzar les unitats didàctiques al llarg del curs. Podrem trobar quins són els objectius didàctics, continguts, metodologia i avaluació respectiva per a cada curs.

Per altra banda cal destacar, que no hi ha cap exemple de sessió per l’aplicació dels continguts i assoliment dels objectius didàctica esmentats al document.

UNITATS DIDÀCTIQUES 2n SEMESTRE CURS 2015 - 2016

1r ESO: Esports, Futbol

2n ESO: Esports, Atletisme

3r ESO: Condició física, Velocitat i Força

4r ESO: Esports, Volei

1r BATXILLERAT: Condició física

INTERVENCIÓ - Justificació de les necessitats

Durant el mes de gener (període II) la meva actuació era de suport al docent responsable de la sessió i d’observació d’allò que passava dins de les aules / gimnàs, funcionament del centre... Amb la finalitat de realitzant alguna intervenció al mes de febrer (període III)  que estigues adaptada al context de la realitat.

El paper de l’educació física és clau en la formació dels i les alumnes, sobretot en la seva etapa de secundària, ja que és una matèria que permet el treball de les emocions i les relacions socials, així com també els hàbits saludables i la consciència del propi cos. En aquest sentit, vivim en una societat de canvis socials i tecnològics, que inciten al predomini d’una actitud sedentària i al mateix temps, de possibles problemàtiques socials i conductes de risc en els joves del segle XXI.

Alumnat utilitzat mòbil com a eina d'aprenentatge

Vaig poder adonar-me del poc ús de les TIC dins de les aules, si que és cert que les aules estaven adaptades amb les aules intel·ligents però la utilització del mòbil era una prohibició i en cap cas, en la meva coneixença, el mòbil era una eina dins del procés de l’aprenentatge. 

No podem tancar els ulls en allò que és evident, estem educant a la generació de la tecnologia que no coneixen el món sense la presencia dels nous recursos. És per això que volia realitzar una sessió amb la utilització de les noves tecnologies, perquè ‘adonessin de és pot utilitzar si és fa un bon ús.

A més mitjançant un petit qüestionari sobre l'aprenentage cooperatiu realitzat per l'alumnat de 4r ESO i 1r batxillerat, vaig adonar-me que pocs tenien una noció del que era i molt menys que haviem treballat amb aquesta metodologia en el seu pas de primària i secundària. Tot i així el 90 % creia que era important tant per un futur professional com acadèmic, per tal d'assolir els objectius amb més facilitat.

Per aquestes necessitats vaig decidir realitzar la sessió de gimcama dels codis amb els codis QR a les tres classes de 4r ESO basada en la UD de condició física i salut .


Un altre de les necessitas que vaig detectar va ser el poc treball referent a l'expressió corporal relacionat amb les emocions. Vaig voler relacionar la sessió realitzada amb 1r batxillerat amb la importància d'expressar amb el cos, tot va sorgir un dia els alumnes vam preguntar-me sobre el TR que els començava a rondar idees sobre el que volia fer...  Molts vam concidir la por que els feia aquell treball i sobretot l'exposició oral.

INTERVENCIÓ - Referents de la intervenció

Són diversos els autors com a referencia a l'hora de l'elaboració de les sessions o activitats plantejades per les intervencions.

"Emoció: És un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica."

Segons Goleman (1995) l'home i els animals tenen diferencies a nivell cerebral, malgrat

compartir estructures bàsiques comunes que hem heretat dels nostres avant passats evolutius.

El cervell emocional és més antic cervell racional. De fet, aquest últim és una evolució del que només es basava en emocions per prendre decisions, però en conserva característiques.

L'evolució del cervell humà ha permès desenvolupar estructures que permeten modular i

gestionar aquestes emocions per tal de adequar-les a les capacitats de les que disposem les persones.

A partir d'educar les emocions, podem aconseguir canalitzar-les i donar-los el lloc que els 

correspon per evitar reprimir-les o be canalitzar-les de forma perjudicial. Poder dominar el temps al que estem sotmesos a una determinada emoció, pot condicionar les nostres reaccions davant de diferents contextos. Saber tranquil·litzar-se en el moment adequat, motivar-nos quan fa falta, dominar els impulsos quan no ajuden a assolir els nostres objectius, frenar els pensaments negatius, la resiliència, autoestima...

Però per concebre-ho tot és precís estructurar-ne les principals habilitats, i ho farem segons l'article de J. Collell sobre l'educació emocional:

Consciència d'un mateix: És la capacitat de reconèixer un sentiment en el moment que apareix.

Autoregulació: Aprendre a controlar les emocions per tal de deixar que facin la seva funció però sense deixar que ens desequilibrin emocionalment.

Motivació: La força de l'optimisme imprescindible per aconseguir fites importants. Va

relacionada amb conceptes com el control d'impulsos, ajornar la gratificació, inhibir pensaments  negatius i l'autoestima.

L'empatia: L'experimentació de l'estat emocional d'una altra persona per poder reaccionar

d'una forma apropiada. Té components afectius i cognitius. L'afectiu és imprescindible però el cognitiu no n'és imprescindible.

------------------------------------------------------------------------------


L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.

Dos autors de referència, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus". 

En què es fonamenta? 

• En valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals existents en qualsevol grup. 
•  En considerar els valors de socialització i integració com eficaçment educatius. 
• En l'aprenentatge per desequilibració. 
•  En la teoria del conflicte sociocognitiu. 
• En l'increment del rendiment acadèmic. 

 En què es distingeix del treball en grup clàssic? 

• En la composició dels petits grups. 
• En l'organització de la tasca i de les activitats. 
• En la distribució de la tasca. 
• En la implicació de tots els participants.
• En el grau de control mutu i en les exigències mútues. 

INTERVENCIÓ - Seqüència didàctica

L’àrea d’educació física esta composada per quatre grans blocs de continguts que la defineixen i la caracteritzen de la resta de matèries que es treballen durant l’etapa d’educació secundària obligatòria. En el nostre cas, la nostra programació anual està destinada pel curs de 4t d’ESO, en la qual per poder treballar les vuit competències pròpies de l’àrea d’educació física, programem a partir dels següents blocs de continguts: condició física i salut, esports, activitats físiques recreatives i expressió corporal. Aquesta estructuració dels continguts donen sentit a la naturalesa de l’educació física en el sistema educatiu: el desenvolupament de les capacitats físiques, cognitives, emocionals i relacionals vinculades a l’educació per a la salut, l’educació en valors i l’aprenentatge motriu.

La nostra proposta intenta potenciar la connexió entre les diferents matèries de secundària per tal de poder dur a terme una interdisciplinarietat amb la resta d’assignatures a partir de la proposta de diferents projectes, sortides culturals o fins i tot les pròpies unitats didàctiques. Pensem que si potenciem un treball interdisciplinari des de l’àrea d’educació física amb altres matèries, el procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat és més significatiu i funcional, ja que pot relacionar els diferents conceptes treballats de les diferents assignatures i així, ampliar i millorar el seu propi coneixement.

Per poder-ho dur a terme, som conscients que és necessari la comunicació i el treball en grup amb els docents de les altres matèries.

Respecte a l’avaluació, apostem per donar més importància al procés que l’alumnat desenvolupa al llarg de les diferents sessions, on el resultat final és un complement més del procés d’aprenentatge i no pas, l’element únic a avaluar. En aquest sentit, en la nostra programació anual ens basem en una avaluació formativa i criterial, per tal que l’alumnat estigui motivat, tenint en compte les seves individualitats i el procés d’aprenentatge realitzat.

La nostra temporalització de l’àrea d’educació física durant el curs 2015-2016 per 4t d’ESO està organitzada en tretze sessions per unitat didàctica, on es treballen els quatre blocs de continguts, però incidint en el bloc de condició física i salut, sent la última unitat didàctica que es treballi durant el curs, perquè pensem que al ser l’últim curs d’educació obligatòria, és important incidir en la importància d’uns hàbits saludables així com també conscienciar en la necessitat de fer activitat física de forma progressiva al llarg de la nostra vida, per evitar possibles trastorns o malalties perjudicials per la nostra pròpia salut.

És d’aquesta última UD esmentada la que s’han extret les sessions per fer la intervenció en el centre de pràctiques. Han estat utilitzades en el mateix curs que van ser dissenyades, però amb alguns canvis previs per adaptar-los a la realitat ja que van ser plantejades a un grup que no coneixíem. 

UD CONDICIÓ FÍSICA

INTERVENCIÓ- Desenvolupament sessió 4r ESO

DESENVOLUPAMENT SESSIÓ 4r ESO:GIMCAMA CODIS QR

La sessió va ser aplicada als tres grups de 4r ESO amb el mateix plantejament, però a l’hora de realitzar-la no van ser els mateixos resultats. Això em va servir molt per aplicar recursos en cas que la preparació no sortir com era d’esperar.

En la sessió previa a la gimcana se'ls va informar que per la pròxima sessió havien de portar el tèlefon mobil preparant amb una app o ja molts models ho porten integrat per llegir els codis QR, uns 10 dispositius per classe.

Al arribar als gimnàs se'ls donava una informació bàsica per entendre la dinàmica de la gimcana i ja es colocaven per grups de 5 - 6, no podia quedar ningú sol i tenien ja el seu full de registre ( Full 1 - Full 2 ).

Les estacions amb els codis QR ja estaven preparades, així que quan ells vulguessin ja podien començar. Al finalitzar m'havien d'entregar el full de resgistre amb els seus ítems

Tot següit mostra alguns exemples dels reptes, amb la seva corresponent descripció i una eivdència digital que havien superat el repte, les grabacions són realitzades per els propis alumnes. S'ha de dir que no van aconseguir tot a la primera, però van fer-me arribar els vídeos que assolien l'objectiu.

REPTE 1. DÓNA-LI LA VOLTA!

PROPÒSIT:

Poseu-vos tots/es a sobre d’una màrfega. Heu d’aconseguir donar-li la volta sense tocar el terra en cap moment.

NORMES:

-         Ningú pot tocar el terra en cap moment. Si algú ho fa, es torna a començar

REPTE 4: EL MUR

PROPÒSIT:

Entre tots i totes he de superar el mur, passant per sobre, sense vorejar-lo ni enderrocar-lo, i sense utilitzar cap altre instrument que els vostres cossos.

NORMES:

-         Si el mur cau abans que tothom el superi, s’ha de tornar a començar

-         Si es realitza alguna acció perillosa, el repte s’aturarà.

REPTE 7.  A CEGAS

PROPÒSIT:

Per parellas, un farà de guia i l’altre es tapara els ulls ha d’intentar superar la distància sense tocar els obstacles. s’ha de experimentar els dos rols.

NORMES:

-         Les instruccions han de ser verbals

-         si toca un obstacle, torna a començar

REPTE 5.  QUE NO CAIGUI!

PROPÒSIT:

S’ha de realitzar 20 tocs seguits entre tots.

NORMES:

• La pilota no pot tocar el terra
• Ningú pot fer més d’un toc seguit
• Tothom ha de tocar-la
• No es pot retenir la pilota

REPTE 10.  SALTAR A LA CORDA

PROPÒSIT:

Utilitzant una corda gran, tots han de saltar a la corda. Dues persones dónen corda, una persona esta saltant ha de ser continuat quan un entra l’altre ha de sortir. Els que donen corda també han de saltar

NORMES:

• Nomes una persona pot estar saltar

• Si algú para la corda, la trepitja es torna a començar

REPTE 2: ÚNICAMENT LES MANS

PROPÒSIT:

Tots vosaltres heu de resistir 10 segon recolzant en el terra únicament les mans o els avantbraços

NORMES 

• Cada persona únicament pot tocar el terra amb les seves mans o avantbraços
• Una vegada que tots els facin, el grup ha de realitzar en veu alta un compte enrere complint l'anterior
• Si s'incompleix alguna de les normes cal tornar a comença

REPTE 3: FIGURES HUMANES

PROPÒSIT:

El vostre repte és construir, amb els vostres cossos, una paraula o una operació matemàtica (suma, resta, multiplicació i/o divisió).

NORMES:

• Tothom del grup ha de participar del repte       
• El repte s’assoleix si el monitor/a esbrina què heu escrit

REPTE 8.  CONSTRUIR AMB EL COS

PROPÒSIT: Triar tres figures a realitzar entre les proposades a continuació.

NORMES:

•      S’aconsegueix la figura quan s’aguanta 5 segons

RESULTATS

4r A:  Tots els grups participaven però no amb la mateixa motivació, això va notar-se al comprovar el nombre de reptes realitzats.

4r B: Va ser la sessió amb més participació, dinàmica i motivació per part de l'alumnat. Van entendre perfectament que tots tenien el seu paper i que tenien autonomia per realitzar la sessió, tots els grups volien realitzar el màxim de reptes possibles.

4r C: En aquest grup va donar-se el cas que per tot el grup classe, nomes dues persones disponien de dispositiu mobil preparat per la sessió. És per això que ja que tenia un "plan B" portava en un full la mateixa informació que et donaven els codis QR en cas d'algun problema informàtic. La sessió va agafar un altre orientació ja que el dispositiu mobil era simplement per fer l'evidència digital de la superació del repte.  AIxò va provocar que la dinàmica de classe fos més lenta i per tal menys reptes realitzats.