Són diversos els autors com a referencia a l'hora de l'elaboració de les sessions o activitats plantejades per les intervencions.
"Emoció: És un intens estat mental que sorgeix en el
sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un
impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments
tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica."
Segons Goleman (1995) l'home i els animals tenen diferencies
a nivell cerebral, malgrat
compartir estructures bàsiques comunes que hem heretat dels
nostres avant passats evolutius.
El cervell emocional és més antic cervell racional. De fet,
aquest últim és una evolució del que només es basava en emocions per prendre decisions, però en
conserva característiques.
L'evolució del cervell humà ha permès desenvolupar
estructures que permeten modular i
gestionar aquestes emocions per tal de adequar-les a les
capacitats de les que disposem les persones.
A partir d'educar les emocions, podem aconseguir canalitzar-les
i donar-los el lloc que els
correspon per evitar reprimir-les o be canalitzar-les de
forma perjudicial. Poder dominar el temps al que estem sotmesos a una determinada emoció, pot
condicionar les nostres reaccions davant de diferents contextos. Saber tranquil·litzar-se en
el moment adequat, motivar-nos quan fa falta, dominar els impulsos quan no ajuden a assolir els
nostres objectius, frenar els pensaments negatius, la resiliència, autoestima...
Però per concebre-ho tot és precís estructurar-ne les
principals habilitats, i ho farem segons l'article de J. Collell sobre l'educació emocional:
Consciència d'un mateix: És la capacitat de reconèixer un
sentiment en el moment que apareix.
Autoregulació: Aprendre a controlar les emocions per tal de
deixar que facin la seva funció però sense deixar que ens desequilibrin emocionalment.
Motivació: La força de l'optimisme imprescindible per
aconseguir fites importants. Va
relacionada amb conceptes com el control d'impulsos, ajornar
la gratificació, inhibir pensaments negatius i l'autoestima.
L'empatia: L'experimentació de l'estat emocional d'una altra
persona per poder reaccionar
d'una forma apropiada. Té components afectius i cognitius.
L'afectiu és imprescindible però el cognitiu no n'és imprescindible.
------------------------------------------------------------------------------
L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
Dos autors de referència, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".
En què es fonamenta?
------------------------------------------------------------------------------
L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
Dos autors de referència, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".
En què es fonamenta?
- En valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals existents en qualsevol grup.
- En considerar els valors de socialització i integració com eficaçment educatius.
- En l'aprenentatge per desequilibració.
- En la teoria del conflicte sociocognitiu.
- En l'increment del rendiment acadèmic.
- En la composició dels petits grups.
- En l'organització de la tasca i de les activitats.
- En la distribució de la tasca.
- En la implicació de tots els participants.
- En el grau de control mutu i en les exigències mútues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada