Les pràctiques són una gran experiència, on observes com és
la realitat on deixes de banda les teories i veus en acció la pràctica.
Tanmateix que et qüestiones com faràs tu les coses, que pots millorar, que pots
aprofitar del que estàs vivint i observat.... És per això que jo em qüestiono
el següent: Com ha de ser la relació alumnat - professorat?? Com marcar el límit?
Gran part dels futur docents som encara generació de joves,
on no fa gaires anys ens trobaven en les aules on els futurs anys volem
impartir les nostres classes. Per tant, ens beneficia o ens repercuteix ser
joves que eduquen adolescents??
Sóc conscient que hi ha companys/es que defensen més la idea
de mantenir aquesta relació distant i freda amb l’alumnat, deixant clar que un aprenent i l’altre
ensenya. Però és això el que volem? Ja existeixen altres métodes d'aprenentatge que ens poden aportar això, veure vídeos, fer classes onlines...
La meva filosofia és que no em d'oblidar que estem tractat
amb persones i és per això que crec que ha d'existir una interacció, les
relacions fredes aporten molt poc no són SIGNIFICATIVES i com bé sabem
l'aprenentatge ha de ser significatiu, sinó no serveix de res. Però és complica
marcar aquella línia invisible però que existeix amb l'alumnat, que vegin que
tu has passat per una experiència semblant, que has tingut la seva edat i que
no fa gaire, que encara ho tens fresc.
El "problema" és que et deixin de veure com una figura
docent i pensin que ets un més del grup, és feina nostre marcar aquesta línia
ja que si s'aconsegueix crea un vincle molt potencial i això ajuda a un bon
ambient de treball, com a conseqüència pot donar fruit a grans aprenentatges.
Laura Otero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada